Exposició commemorativa del Centenari del Cinematògraf organitzada pel Cine Club l'Hospitalet al Centre d'Art Alexandre Cirici el 1995.

Exposició commemorativa del Centenari del Cinematògraf organitzada pel Cine Club l'Hospitalet al Centre d'Art Alexandre Cirici el 1995.

Geganta Pepa, La Pubilla Cases

La geganta Pepa, anomenada així en record de na Josefa Cases Clavé, que fou propietària de molts terrens en aquesta zona de l'hospitalet i de l'emblemàtica casa senyorial, de 1771, va ser presentada en societat a la festa major del barri Pubilla Cases de l'any 1995. La geganta va ser encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, amb la intenció de dotar al barri d'un símbol, d'augmentar el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença al barri de Pubilla Cases, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. També amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudéssin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones del Taller de Confecció del Centre Extremeño Muñoz Torrero perquè féssin el vestuari de la geganta, que van fer, desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestis que portava una pubilla del segle XVIII, una feina realment esplèndida. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo" i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal•lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer. Aquesta fotografia va ser realitzada el mateix any 1995 al Centro Cultural Claveles. Hi surten, entre altres, d'esquerra a dreta, al fons, calb i amb ulleres, Joan Noguera i Manel Bujía, Carme Arranz i Salvador Pastor. En segon terme, amb bigoti i americana grisa, Honorio Blasco Puerto, destacat gestor cultural de l'Ajuntament de l'Hospitalet, primer director de l'Aula de Cultura de Collblanc-La Torrassa, que en el moment que es va fer aquesta fotografia feia molt poc que havia estat nomenat Director General de Patrimoni Cultural i Biblioteques de la Junta d'Extremadura i, al seu costat, amb ulleres, camisa verda i americana vermella Artur Arranz Galiano, llavors director de l'Aula de Cultura de La Florida, equipament que va encarregar i va pagar íntegrament el cost de construcció de la geganta, realitzada en fibra de vidre, i dels teixits necessaris per a la confecció del vestuari, comprats a Ribes i Casals, que va ser realitzat desinteressadament pel Taller de Confecció del Centro Extremeño Muñoz Torrero que va idear i dirigir Mari Luz Blasco, mig agenollada en primer terme, amb al cabell blanc, al darrere de la regidora socialista del districte, situada agenollada en primer terme al centre de la fotografia.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

La nit del 15 de juny de 1984, al Pati de la Biblioteca Can Sumarro, important masia de la ciutat totalment restaurada i reconvertida en Biblioteca el 1983, va tenir lloc l'Acte de Cloenda de la Primera Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans. Per aquest acte de cloenda, la comissió organitzadora de la Mostra, en la que van participar, a part de membres del Cine Club L'Hospitalet diferents i significats agents culturals de l'època com el Grup d'Acció Teatral (GAT), l'esplai El CAU i responsables de diferents Aules de Cultura de la ciutat, en Pere Pinyol Martínez, home de teatre, ex gerent del GAT, llavors director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, coordinador de l'acte, a la fotografia darrera de l'arbre, va voler recrear uns estudis cinematogràfics, amb els diferents espais (entrada als estudis, escenari, tarima per l'orquestra, bar, etc) units per una via on passava una càmera filmant un de travelling de tot el que passava aquella nit. El ple va ser absolut i l'èxit d'aquest acte va situar el Cine Club l'Hospitalet com a una de les més importants entitats culturals de la ciutat i amb més poder de convocatòria. De fet aquest acte va inspirar als nous responsables polítics del Patronat Municipal de Cultura sorgits de les eleccions municipals de 1983 la creació del Festival l'Estiu a Ciutat, la primera edició del qual es va presentar i inaugurar l'any 1985 a l'Acte de Cloenda de la 2ª Mostra de Curtmetratges, al mateix Pati de Can Sumarro. En aquest mateix espai de Can Sumarro, el Cine Club L'Hospitalet va organitzar després, durant molts estius, sessions de cine a l'aire lliure anomenades "Cinema a la fresca" que tenien un gran èxit de públic.

Inauguració de l'exposició d'originals de El Capitán Trueno a l'Aula de Cultura Sanfeliu

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic

Inauguració de l'exposició "Max. Dibuixos i historietes" a l'Aula de Cultura de Sanfeliu

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic.

Còmic en viu a la Rambla dins les Festes de Primavera de 1991

Activitat de Còmic en viu organitzada a la Rambla Just Oliveras de l'Hospitalet amb l'encreuament amb el carrer Tarragona, per l'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, que volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura i al Bagdad Cafè de l'Hospitalet, emblemàtic bar de copes del centre de l'Hospitalet regentat per l'Anna Garcia i l'Angels Mas, les seves propietàries, que estava situat al mateix carrer Tarragona, núm. 13, molt a prop d'on va tenir lloc aquesta activitat. De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides. A la fotografia, a la fila de dalt, d'esquerra a dreta, Xavier Thomas, tècnic de l'Aula de Cultura Sanfeliu , Artur Arranz, amb ulleres de sol, director de l'Aula de Cultura Sanfeliu i creador d'aquest projecte, José López, col·laborador de l'Aula de Cultura Sanfeliu, Luis Alberto Maldonado, dibuixant, Carlos Vila, dibuixant i professor del Taller de Còmic de l'Aula de Cultura Sanfeliu, Jaime Martín, amb ulleres fosques i melena, dibuixant que en aquesta època feia poc que havia tret al mercat els seus primers àlbums dins la col·lecció "Historias Completas de El Víbora" de l'editorial La Cúpula, "Sangre de barrio," (1989) i "La basca que más casca" (1990), "Flores sobre el asfalto" (1990) còmics tots ells ambientats a l'Hospitalet. Amb un jersei a ratlles i un dibuix entre les mans, Òscar Garcés, en aquesta època responsable del programa pedagògic del Cine Club L'Hospitalet "El cinema a l'abast dels estudiants". A la fila de sota, Paquito Bellido, dibuixant, i Jordi Diago, dibuixant i guionista, situat entre el tàndem format per Guillermo, situat a la seva dreta, i Abel, a la seva esquerra, dibuixants.

Còmic en viu a la Rambla dins les Festes de Primavera de 1991

Activitat de Còmic en viu organitzada a la Rambla Just Oliveras de l'Hospitalet amb l'encreuament amb el carrer Tarragona, per l'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, que volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura i al Bagdad Cafè de l'Hospitalet, emblemàtic bar de copes del centre de l'Hospitalet regentat per l'Anna Garcia i l'Angels Mas, les seves propietàries, que estava situat al mateix carrer Tarragona, núm. 13, molt a prop d'on va tenir lloc aquesta activitat. De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides. A la fotografia, a la fila de dalt, d'esquerra a dreta, Xavier Thomas, tècnic de l'Aula de Cultura Sanfeliu , Artur Arranz, amb ulleres de sol, director de l'Aula de Cultura Sanfeliu i creador d'aquest projecte, José López, col·laborador de l'Aula de Cultura Sanfeliu, Luis Alberto Maldonado, dibuixant, Carlos Vila, dibuixant i professor del Taller de Còmic de l'Aula de Cultura Sanfeliu, darrera d'ell Jaime Martín, amb ulleres fosques i melena, dibuixant que en aquesta època feia poc que havia tret al mercat els seus primers àlbums dins la col·lecció "Historias Completas de El Víbora" de l'editorial La Cúpula, "Sangre de barrio," (1989) i "La basca que más casca" (1990), "Flores sobre el asfalto" (1990) còmics tots ells ambientats a l'Hospitalet. Amb un jersei a ratlles, Òscar Garcés, en aquesta època responsable del programa pedagògic del Cine Club L'Hospitalet "El cinema a l'abast dels estudiants". A la fila de sota, Paquito Bellido, dibuixant, i Jordi Diago, dibuixant i guionista, situat entre el tàndem format per Guillermo, situat a la seva dreta, i Abel, a la seva esquerra, dibuixants.

Inauguració de l'exposició d'originals de El Capitán Trueno a l'Aula de Cutura Sanfeliu

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura. De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides. A la fotografia, d'esquerra a dreta, José López, col·laborador de l'Aula de Cultura Sanfeliu, Víctor Mora, escriptor i guionista de còmic, creador, juntament amb el dibuixant Miquel Ambrós de famosos personatges d'historietes com El Capitán Trueno, El Jabato i El Corsario de Hierro, la representant de l'editorial Ediciones B i anteriorment de l'Editorial Bruguera i Artur Arranz, director de l'Aula de Cultura Sanfeliu, a l'entrada d'aquest equipament municipal.

Inauguració de l'exposició "Laura. Dibuixos i còmics" a l'Aula de Cultura Sanfeliu

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura. De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides. A la fotografia, d'esquerra a dreta, la dibuixant Laura Pérez Vernetti i Artur Arranz, director de l'Aula de Cultura Sanfeliu.

Inauguració de l'exposició "Jordi Diago. Dibuixos i còmics" a l'Aula de Cultura de Sanfeliu

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura. De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides. A la fotografia, d'esquerra a dreta, Jordi Diago, dibuixant i guionista de còmic i Artur Arranz, director de l'Aula de Cultura Sanfeliu.

Inauguració de l'exposició: "José Luis Galiano. Dibuixos i còmics"

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura. De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides. A la fotografia, d'esquerra a dreta, Artur Arranz, director de l'Aula de Cultura Sanfeliu, Jesús Benavides, Cap de Redacció de la revista El Víbora, José Luis galiano, dibuixant i José López, col·laborador de l'Aula de Cultura.

Inauguració de l'exposició "Max. Dibuixos i historietes" a l'Aula de Cultura de Sanfeliu

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura. De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides. A la fotografia, d'esquerra a dreta, Artur Arranz, director de l'Aula de Cultura Sanfeliu, el ninot Peter Pank, Francesc Capdevila, àlies Max, el dibuixant que va crear aquest famós personatge de còmic, i José López, col·laborador de l'Aula de Cultura Sanfeliu.

Inauguració de l'exposició "Jaime Martín, dibuixos i còmics" a l'Aula de Cultura Sanfeliu

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. Presentació de l'àlbum "Sangre de barrio" del dibuixant hospitalenc del barri de Santa Eulàlia Jaime Martín, al centre de la fotografia entre Artur Arranz, director de l'Aula de Cultura Sanfeliu i Josep Mª Berenguer, editor de la revista El Víbora i d'Ediciones La Cúpula, que va editar aquest àlbum dins la col·lecció "Historias Completas de El Víbora". L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides.

Còmic en viu a la Rambla dins les Festes de Primavera de 1991

Activitat organitzada per l'Aula de Cultura Sanfeliu dins el seu De Tebeo! Espai de còmic amb la col·laboració de El Víbora. A la fotografia, a l'esquerra, José López, col·laborador de l'Aula de Cultura del barri Sanfeliu de l'Hospitalet i, a la dreta, Artur Arranz, director de l'Aula de Cultura Sanfeliu i impulsor del projecte expositiu d'originals de dibuixants "De tebeo, espai de còmic". En aquesta època Artur Arranz era també president del Cine Club l'Hospitalet.

Junta Directiva del Cine Club L'Hospitalet, març de 1993

La nova Junta sorgida de l'Assemblea de socis del Cine Club l'Hospitalet de 1992, aquí a la fotografia, i presidida per Paco Luque, al mig, amb perilla, i, a partir de desembre de 1993 per Artur Arranz, al mig, amb bigoti i ulleres, tots dos directors vinculats des dels inicis amb aquesta entitat i responsables de diferents Aules de Cultura de la ciutat, amb àmplia experiència en l'organització d'esdeveniments culturals, es va plantejar donar un nou impuls a l'entitat que la situés novament en una bona posició com a important entitat cultural de la l'Hospitalet.

Acte de celebració de desè aniversari del Cine Club L'Hospitalet. Exposició al Museu.

L'Any 1992, sent presidenta de l'entitat Begoña Sevilla, el Cine Club va celebrar el seu Desè Aniversari organitzant, juntament amb el Museu de l'Hospitalet, una exposició de cartells i materials gràfics de les moltes activitats realitzades durant aquell període. Després de la inauguració d'aquesta exposició, va tenir lloc un sopar de germanor amb membres de les diferents juntes directives que van portar l'entitat en aquell període. El desembre de 1993 va ser elegit president de l'entitat l'Artur Arranz Galiano, que ja havia estat membre de la junta directiva fundadora el 1982, a la dreta de la fotografia, amb corbata groga.

Inauguració oficial de les sessions del Cine Club L'Hospitalet al Cinema Oliveras.

Tot i que les projeccions del Cine Club es van iniciar el 19 de febrer de 1982, amb la projecció de la pel·lícula "Novecento" de Bernardo Bertolucci, les projeccions de cinema del Cine Club l'Hospitalet al Cinema Oliveras es van inaugurar oficialmentel març de 1982 amb la projecció de la pel·lícula "La Plaça del Diamant" de Francesc Betriu, estrenada feia molts pocs dies, amb la presència del propietari i empresari de la sala, Jaume Campreciós, l'alcalde de la ciutat, Juan Ignacio Pujana, i l'actriu Sílvia Munt, protagonista de la pel·lícula. Després de la sessió de cinema l'entitat i l'empresari van oferir als assistents un refrigeri per celebrar l'inici de les sessions al vestíbul del cinema, com s'observa a la fotografia, on es pot apreciar a Artur Arranz Galiano, a la dreta, amb ulleres i la mà a la cara, un dels fundadors de l'entitat i, més al fons al crític de cinema Joan Lorente, amb ulleres i bigoti, que va presentar la pel·lícula. El Cinema Oliveras havia estat reformat feia poc i el seu propietari, en Jaume Campreciós, l'havia convertit en una esplèndida i molt còmoda sala, amb unes condicions tècniques immillorables per aquella època. Les sessions del Cine Club es feien els dimarts a les 21h i van significar, fins l'enderroc del Cinema Oliveras per fer-hi un bloc de pisos, el 1989, una important senya d'identitat local perquè des de l'inici van ser punt de trobada d'hospitalencs actius culturalment a la ciutat. Quan el Cinema Oliveras va tancar, en una època en la que l'arribada del video va començar a fer minvar l'afluència d'espectadors a les sales d'exhibició cinematogràfica, el Cine Club va demanar a l'Ajuntament que comprés aquesta cèntrica sala, que havia esdevingut emblemàtica pels cinèfils de la ciutat, però l'Ajuntament no es va mostrar interessat i el cinema va ser finalment enderrocat per fer-hi un bloc de pisos.